04. LES FESTES

La Festa Major de Santa Eulàlia, fins als anys de la Guerra Civil, se celebrava durant els darrers dies del mes d’abril i primers del mes de maig. Més tard, en els inicis de la dictadura de Franco, l’ajuntament i el Casino de Santa Eulàlia van creure oportú traslladar la festa al dia 15 de maig, dia de Sant Isidre, patró d’una de les parròquies del barri, d’aquesta forma se li donava a la festa major un sentit religiós, pensaren.

Durant els anys vint i en els darrers de la dècada anterior l’ànima de la Festa Major fou la Unió Hortènsia, Can Martiró, que desenvolupava un desplegament de mitjans i una capacitat organitzadora i de mobilització que avui ens sorprendria vivament.

La Festa major durava de cinc a set dies i els seu programa s’estructurava cada any de la mateixa manera, només molt de quan en quan s’introduïa alguna lleugera modificació. El primer dia, la festa s’obria amb una representació d’opereta o sarsuela, interpretada per algun companyia del Paral·lel; els altres dies i en sessions de tarda i nit hi havia grans balls, bé al cine Victòria o l’envelat que en aquells anys encara es muntava al carrer Pareto. El ball de gala o ball de deu, era el més lluït, i se celebrava el diumenge de la festa major al matí, on era gairebé obligatori per als veïns estrenar alguna peça de vestir, com per Nadal. També es disputaven campionats de billar, Santa eulàlia era una autèntica potència en el joc del billar; partits de futbol organitzats pel club Eulalienc; i concerts i teatre a Can Martiró.

Un acte especialment important i de molta assistència, molt més que els balls d’envelat, era la Gran Ballada de sardanes i balls tradicionals, que es feia a l’era de l’antiga masia de Can Alós, davant de l’antiga església romànica. Una trobada que es feia des de temps immemorials. Aquest acte originàriament s’havia celebrat la tarda del dia de Santa Eulàlia, el 12 de febrer, però el fred i el mal temps del febrer van fer passar l’esdeveniment a la primavera. Entre ball i ball es venien uns tortells que els nois regalaven a les noies i on es cantava una corranda que deia així:

          Paga-li Joan a la Marieta,

         Paga-li un ram de mitja pesseta,

         Com li pagaré, si no en tinc cap pesseta?

         Com li pagaré, si no en tinc cap diner?

ermita

En la segona meitat dels anys vint, el Foment Eulalienc començà a organitzar una altra festa major, amb el seu propi envelat, situat a l’actual carrer del General Prim, a prop de la carretera de Santa Eulàlia, rivalitzant amb la de Can Martiró en la qualitat de les orquestres i en el numero dels assistents als actes. El veïnat deia que l’envelat del Foment era l’envelat dels rics i el de la Unió Hortènsia, l’envelat dels pobres.

La participació dels veïns en els preparatius de la Festa Major i a l’hora d’assistir als actes era molt intensa. Els carrers s’adornaven profusament. Es tracta de la festa del barri en tota l’extensió de la paraula i era festa a cada casa del barri.

Com que semblava que amb dues festes paral·leles no n’hi havia prou, els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera, l’ajuntament va encolomar a Santa Eulàlia una sèrie d’actes oficials i militars. Sí heu llegit bé, militars. Acte però que tingueren escassa popularitat. La Voz de Hospitalet, publicació de flagrant adhesió governamental, en el seu número del mes de maig de 1929 ens explica aquesta mena de celebracions: El domingo por la mañana, después de la diana a cargo de un escuadron de caballería del regimiento de Numancia y del disparo de morteretes como señal del comienzo de la fiesta, hubo el reparto de bonos a los pobres; y a las diez, reunidas las autoridades y elemento oficial, se trasladaron a la Tenencia parroquial, donde debía celebrarse un solemne oficio, siendo recibidos por el cura-teniente don José Deix…

L’any 1931, quinze dies després del 14 d’abril, amb la Segona República espanyola acabada d’estrenar, les dues grans entitats del barri, la Unió i el Foment s’uniren per organitzar, probablement, una de les més brillants festes majors de història de Santa Eulàlia. L’artífex d’aquesta festa unificada havia estat en Ramon Frontera, home de gran prestigi a Santa Eulàlia, dirigent de la Cooperativa El Respeto Mutuo, militant d’Esquerra Republicana, que havia acabat de ser escollit regidor i que posteriorment arribaria a ser alcalde de l’Hospitalet. Frontera va fer de mediador entre els dos pols socials del barri, entre les dues Santa Eulàlia i el cas és que la festa aquell any en va ser una de sola. Sota la bandera tricolor que apareixia també en el programa de mà, al costat de la senyera, es van celebrar tres concerts de jazz d’una estimable qualitat, a càrrec dels conjunts catalans Coppey Jazz, Michigan Jazz i Jazz Band Gatzz-Haara. I és que eren els temps en que el jazz feia furor a tota Europa i a diferents punts del país sorgien nombrosos grups.

A més dels balls de gala, de les sardanes, de les competicions esportives, aquella festa major del 1931 va introduir un element novedós, ja que per primer cop es va parar atenció als nens i nenes. Es van organitzar jocs de cucanya, teatre infantil, balls i activitats esportives exclusivament per la canalla. La festa major del 1931 fou una mena de prolongació de l’alegria del 14 d’abril, una gran festa unitària que ja no es tornaria a repetir. L’any següent, un altre cop, les dues entitats majoritàries tornaria a disposar els actes per separat.

El Carnestoltes era també una festa important en aquells anys del primer terç del segle XX. El tercer dissabte del mes de gener ja començaven els balls de carnaval a Can Martiró, a Can Tòfol i a la Cooperativa, que s’allargaven fins a finals de febrer. També hi havia un ball de dijous gras infantil a Can Martiró.

El dia de Carnestoltes es ballava el ball de la pinyata, on totes les parelles formaven una gran pinya. Més tard es cremava públicament el ninot del Carnestoltes, que havia estat presidint totes les celebracions, i nombroses comparses del barri anaven cap a Barcelona, a afegir-se a la Gran Rua.

El calendari festiu de Santa Eulàlia es completava amb la Pasqua, Sant Joan i el Corpus. Per Pasqua de Can Martiró sortia, la nit del dissabte de glòria, la Colla de la Pinyata, fundada per en Rafael Carbó a principis del segle XX, i que recorria tot el barri cantant les Caramelles.

A la revetlla de Sant Joan, les entitats preparaven balls a diferents carrers i s’encenien enormes fogueres que duraven tota la nit. Pel que fa al Corpus, la primera publicació periòdica de l’Hospitalet, La Ressenya, en el seu número 5, de l’any 1907, ens explica el caràcter que tenia a Santa Eulàlia la festa d’aquest dia: La festa del Corpus fou celebrada amb lluhiment remarcable en la barriada de Santa Eulàlia. La processó dintre de sa mateixa senzillesa, imposava verament, recorrent aquella placeta voltada de regalada verdor. Durant l’ofertori i elevació lo distingit mestre Sr. Quintana glossà admirablement la cançó dels Segadors, tan apropiada a la diada.

Festa Major1

Festa Major2

Festa Major3

FestaMajor4

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: