03. CONSTRUINT LA VIDAL SOCIAL

A principis dels anys vint del segle XX, Santa Eulàlia està poblada per uns 3000 habitants. Les fàbriques es multipliquen sense descans, la Fundició Escorça, les Sangoneres, els Boters de Can Coca…i innumerables tallers i fabriquetes. Els seus treballadors i moltes treballadores pertanyen majoritàriament a una considerable corrent immigratòria de la Catalunya interior. Homes i dones que havien arribat a immediacions de Barcelona entre 1915 i 1917, responent a la necessitat de mà d’obra degut a les enormes comandes que la indústria catalana rebia dels països contendents de la Gran Guerra. Una massa obrera que havia de suportar jornades d’entre 12 a 14 hores, sous baixíssims, sobretot si els comparem amb la gran acumulació de capital de l’empresariat, i una greu insalubritat en els seus llocs de treball.

Molts habitatges anaven ampliant el carrer de Santa Eulàlia, o com popularment se l’anomenava carrer de la Mitja Galta, ja que la majoria de les seves edificacions se situaven a la vorera nord, mentre que a la sud encara es podien veure extensions importants de camps de conreu. Aquest carrer de la Mitja Galta era molt transitat per carreters i traginers, que transportaven mercaderies des del port de Barcelona a comarques de l’interior. El carrer o carretera de Santa Eulàlia era ruta habitual de carros de bóta o carros de torn que transportaven productes o matèries primeres des del port fins al Baix Llobregat, el Garraf o l’interior del país. Sovint aquest carros tan pesants es quedaven enfonsats durant hores i hores en algun dels trams no pavimentats de la carretera.

També s’anaven formant altres carrers, com el carrer Pareto, Buenos Aires, Comerç, Muns o Àngel Guimerà, a prop de l’antic mercat, a l’actual plaça Pius XII, al costat de la via del carrilet, on avui en dia hi ha l’institut de Santa Eulàlia. Un bon grapat de parades de peix, fruites, verdures, robes i dels més diversos articles s’amuntegaven uns al costat dels altres, am unes condicions de higiene precàries. Allò que improvisat i urgent es conjugava amb les noves i sòlides construccions.

Tot i que havien estat creades alguns anys abans, és ara, en la dècada dels vint del segle passat, quan es desenvolupen i s’enforteixen les tres primeres entitats del barri, la Unió Hortènsia, situada en el bar Carbó, anomenat Can Martiró; el Foment Autonomista Eulalienc; i la cooperativa El Respeto Mutuo.

El Gran Cafè-Bar Carbó havia estat fundat a finals del segle XIX i en 1904 un reduït grup de veïns habituals clients del local, formen la Societat Unió la Hortènsia, que tindria el domicili social en el propi cafè-bar; però serà fins el 1919-1920 quan l’entitat començarà a adquirir importància i capacitat organitzativa. Les seves activitats principals anaven des de la preparació de les festes del barri, ja fos la festa major o les revetlles de l’estiu, o els balls dels dissabtes i diumenges; fins a una vida molt activa de les seves seccions: equips de billar; grup excursionista, quadre escènic o l’agrupació coral.

El Gran Cafè-Bar Carbó o Can Martiró, situat al número 114 del carrer de Santa Eulàlia havia estat creat per en Rafael Carbó, conegut al barri com l’Avi. Carbó desenvolupà una gran tasca musical a l’Hospitalet, formant i potenciant diferents agrupacions corals. Dos dels seus fills, l’Esteve i en Joan, impulsarien en els anys trenta del segle XX l’Orquestrina Carbó i el Quartet Eulalienc, d’acreditada fama al Llobregat, tal com deien els anuncis que inserien en la premsa local d’aquells anys. Sens dubte la Unió Hortènsia o Can Martiró fou l’entitat més popular del barri. Era un lloc de trobada d’obrers i menestrals per fer la partida, per fer-la petar o per participar en alguna de les seves activitats. Sempre va tenir un arrelat tarannà democràtic en el seu funcionament, però alguns veïns li retreien que el Partit Republicà Radical tingués una excessiva influència en les seves juntes directives. De totes maneres, és de justícia reconèixer que de la Unió Hortènsia van sorgir moltes de les iniciatives més creatives de la vida associativa de Santa Eulàlia.

El Foment Autonomista Eulalienc, sense el qualificatiu autonomista durant la dictadura de Primo de Rivera, o Can Tòfol, era també cafè-bar i sembla ser que fou fundat el 1907. El Foment, galvanitzat a finals dels anys vint per un animós grup de joves que es feien dir Penya Ben Vistos, mantenia un prestigiós i molt actiu grup de teatre. De fet, tant Can Tòfol com Can Martiró  disposaven de dues esplèndides sales de teatre. També s’organitzaven al Tòfol balls i festes, rivalitzant en tot el que podia amb la Unió Hortènsia. Les seves juntes directives gairebé sempre tingueren una majoria de dretes, una majoria conservadora fins al punt que el 1932 es va adherir a la Lliga Regionalista de Cambó.

Deixant de banda momentàniament la cooperativa El Respeto Mutuo perquè ja ens n’ocuparem en una altra banda, trobarem també dos nuclis més de vida associativa en el barri durant els anys vint. Es tracta de dos bars del carrer Aprestadora, el bar Esperanza i el bar Marina, centres de tertúlies i llargues partides de cartes. Del bar Esperanza apareixerien dos assenyalats clubs de futbol, l’Atlètic Club Eulalienc i el Foot-Ball Club Esperanza i, a més, es crearia petit però actiu orfeó batejat amb el nom de La Papallona. En el bar Marina es fundaria un altre club de futbol, el Foot-Ball Club Marina.

Anuncis de comerços del barri de Santa Eulàlia
Anuncis de comerços del barri de Santa Eulàlia
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: