24. DE L’ESCOLA D’ESTUDIS ARTÍSTICS A L’AULA DE CULTURA

A mitjans de l’any 1978, l’ajuntament accedia finalment a les peticions de les associacions de pares i mares del barri, així com de l’associació de veïns i habilitava com a Aula de Cultura l’edifici del carrer Anselm Clavé, 24, que havia estat successivament una fàbrica d’olis; una escola de primària; l’Escola d’Estudis Artístics i el Patronat Municipal de Cultura. Però, retrocedim alguns anys: El 1973 a l’ajuntament de l’Hospitalet se li va ocórrer idear una operació cultural de prestigi; que donés renom a la ciutat com a ciutat-mecenes de les arts i la cultura i que, sobretot, propiciés projecció exterior a l’Hospitalet.

Només casualment el projecte va aterrar a Santa Eulàlia. Es tractava de d’organitzar un centre, amb el nom d’Escola d’Estudis Artístics on s’impartirien cursos específics al més alt nivell de teatre, cinema, dansa o arts plàstiques, on s’irradiaria cultura a la resta de la ciutat de l’Hospitalet, deien. Tot plegat amb una forta inversió i, això era la part essencial, amb un planter de professors el més famosos possible, dirigits per una personalitat de la cultura com Ricard Salvat.

Escola d'Estudis Artístics

 Deixant de banda la feina de qualitat que es va poder dur a terme a l’Escola d’Estudis Artístics i la indubtable  professionalitat dels ensenyants, allò que era realment reprovable era la resposta que l’ajuntament donava a la situació de ruïna cultural de l’Hospitalet, a la pràctica inexistència de centres cívics i culturals, a una taxa d’analfabetisme propera al 20 % (superior al 10 % a Santa Eulàlia); és a dir, crear un centre per a elits, amb una absoluta manca d’identificació amb el seu entorn, d’un pressupost molt elevat i pilotat per una personalitat de prestigi per a pública ostentació i vanitat dels dirigents municipals.

L’Escola d’Estudis Artístics va durar molt poc. L’eufòria i les al·lucinacions de glòria d’un primer moment van contrastar amb la immediatament posterior mala administració i abandonament per part de l’ajuntament i la Ponència de cultura. El preu de la matrícula era elevat i gairebé tots els alumnes eren de fora de la ciutat. Tot això unit a les fortes despeses que produïa l’escola, va motivar enfrontaments i dures crítiques dins del propi ajuntament, especialment contra el regidor de cultura, que va haver de dimitir.

 El balanç d’aquesta efímera Escola d’Estudis Artístics no va poder ser més desastrós. Havia estat un nou episodi lamentable, una altra broma que l’ajuntament franquista li feia a l’atònita ciutadania.

 L’Aula de Cultura de Santa Eulàlia va iniciar les seves activitats el curs 1978-1979. Ja en aquell moment funcionaven dues aules més a la ciutat de l’Hospitalet, als barris de Bellvitge i La Florida. L’Aula es definia com una entitat municipal al servei de la vida cultural del barri, com un lloc de reunió i de treball col·lectiu. S’estructurava en cursos bàsics de, per exemple, pintura i dibuix, música, ceràmica, llengua catalana o fotografia; i en grups de treball integrats per veïns i veïnes afeccionats al cinema, a la poesia, al teatre o a qualsevol altra disciplina.

 L’Aula estava conduïda per un director o directora, que estava assessorat per un consell de l’aula, compost per representants dels cursos i dels grups, a l’hora d’establir els programes d’actuació i de proposar noves perspectives de treball.

Edifici de l'Aula de Cultura al carrer Anselm Clavé, 24
Edifici de l’Aula de Cultura al carrer Anselm Clavé, 24

Certament va costar un cert temps aconseguir que l’Aula de Cultura sintonitzés amb el barri i comencés a posar en marxa una dinàmica adequada d’acció cultural per a Santa Eulàlia. Fou des del 1981 que l’entitat municipal es consolida, amb l’esforç que es realitza per recuperar les festes populars del barri com el Carnestoltes i la Festa Major; a més, es van promocionar nous grups i cursos; s’utilitzà la imaginació i augmentaren les possibilitats d’expressió cultural i artística.

Les aules de cultura del barris de l’Hospitalet que van intentar el redreçament cultural de la ciutat es transformaren en centres culturals municipals per decret. La denominació històrica d’aula de cultura, on s’havien empès projectes de redreçament de la ciutat en les primeres dècades de la democràcia, es va desestimar. I és que la memòria no és el fort ni d’aquesta ciutat, ni d’aquest país…

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: